Bon profit!

 Un dels aspectes que em preocupava per venir a la Xina era la cuina, qui em coneix sap que sóc una mica primmirat a l'hora de triar el menjar. Però resulta que el menjar d'aquí és boníssim! Això sí, si no t'agrada el picant, no vagis a la Xina, gairebé tot el que mengen pica. Encara suo a cada bastonada de noodles, que són una mena d'espaguetis. Dic bastonada perquè aquí no es pot dir cullerada, mengen amb els típics bastonets que hem pogut veure a qualsevol lloc

 La meva especialitat a la cuina és aquesta combinació de truita i tomàquet, que em van ensenyar a cuinar la segona setmana a Shenyang. 

Aprendre a menjar amb bastonets també va ser tota una aventura, els xinesos de l'empresa em veien a menjar i jo em pensava que agafava bé els bastonets però sempre em donàven indicacions per agafar-los millor

Gairebé tots els plats que fan són arròs o noodles, el que canvien és amb el que ho barregen. La veritat és que tot està molt bo

Temps per viatjar: Pequín

Com sempre, quan es va a un país estranger a treballar, hi ha d'haver temps per viatjar una mica i descobrir el país. El primer viatge que vaig fer, juntament amb quatre professors més que fan el mateix que jo i que són d'Espanya, va ser a Pequín. Vam anar-hi en tren des de Shenyang i vam tardar 5 hores.

La ciutat és molt gran i per descomptat no la vam veure tota, ens van quedar moltes coses per visitar: El palau d'estiu, les tombes Ming o la Gran Muralla Xinesa. El dissabte va fer mal temps, estava tapat i hi havia molta boira. Diumenge estava més serè però no vam tenir temps de veure res, ja vam haver d'agafar el tren aviat.

Pequín té al voltant de 18.000.000 habitants. És la capital de la Xina i el nom en xinès (Beijing) significa "capital del nord".

Vam anar a la Plaça més famosa de Pequín, la Plaça de Tian'anmen. És el centre de la ciutat i un símbol polític, on es troba la tomba de Mao ZeDong i el Museu Nacional.

Allà vam veure el Temple Imperial o Ciutat Prohibida des de fora (ens vam reservar entrar-hi per la pròxima vegada).

Després vam anar al Temple del Cel o Temple del Sol, on l'Emperador celebava cerimònies religioses, sobretot sacrificis pel Sol (d'aquí el nom del Temple).

Sala de l'Oració per la bona collita

La "Sala de l'Oració per la bona collita" és l'edifici arrodonit més gran que hi ha a la Xina, fa 19 metres d'alçada i 15,6 metres de diàmetre. Es va constuir amb la tècnica de contrucció tradicional de fusta. És d'un alt nivell artesanal. La seqüència numèrica que conté la sala és idèntica al concepte de temps que reflecteix el que pensaven els astrònoms de l'antiga Xina, i dóna a entendre que la sala és una combinació perfecta de l'art de l'espai i el temps i el model d'arquitectura xinesa (famós per les seves arts plàstiques tan boniques, el procès de construcció i la detallada decoració). 

És una sala sagrada on els Emperadors de les dinasties Ming i Qing portaven a terme les cerimònies de veneració del cel i les oracions cada primer mes lunar. 

És un símbol arquitectònic que mostra l'esplèndida història i cultura xineses.

Altar circular

L'altar ciruclar o altar del cel és una construcció que està unida amb la Sala de l'Oració per la bona collita mitjançant un camí de pedra de més de 350 metres de llargada. Es va constuir el 1530.

El model arquitectònic de les cases és el siheyuan, consisteix en un conjunt quadrat amb habitacions que tanquel un pati central. En aquest pati i hi ha algun arbre, plantes en testos o un aquari.

Hostal: Three legged frog

L'estada a Pequín només va ser d'un cap de setmana però ens vam quedar amb ganes de tornar-hi i seguir descobrint més la ciutat. Segurament hi tornarem algun cap de setmana el mes que ve, encara no havia marxat però ja tenia ganes de tornar-hi.