dijous, 31 d’octubre del 2013

Més classes a l'escola bressol



A l'escola bressol cada dia s'aprenen coses noves. Tant els infants com jo. Aquesta setmana els més petits (entre 1 i 2 anys) feien el tema de les fruites, aprenien apple, pear, banana, peach i orange. Paraules senzilles però que per nens d'aquesta edat són complicades de recordar.










A més, al tema anterior havien après algun animal com ara bear, dog, cat i alguna vegada confonien pear bear. Però al final, amb més o menys esforç han aconseguit pronunciar bé totes les fruites.

Aprendre que un infant tan petit pugui aprendre totes aquestes paraules ha estat una bona lliçó per mi. Veure que aquests nens i nenes tan petits poden pronunciar aquestes paraules i reconèixer les coses que els dic a la seva última classe de la setmana provoca una gran satisfacció.
Poder veure i contribuir a l'aprenentatge de nens tan petits està sent una experiència inoblidable i molt recompensant. M'ho passo molt bé a les classes i els infants també sembla que s'ho estiguin passant molt bé amb mi.










dilluns, 28 d’octubre del 2013

A l'escola bressol


Les primeres setmanes a l'escola van ser dures, els professors no estaven convençuts de que ho fes com ho havia de fer o com esperaven que ho fes. Aquí no tenen en compte el procès d'adaptació, havia anat primer a Tianjin a fer les dues setmanes de preparació, veient com altres professors ensenyaven als infants i llavors em van portar a Shenyang, 6 hores lluny de Tianjin amb cotxe. Encara no estava del tot situat.


Realment, aquí cada escola bressol és un món i totes funcionen diferent. A algunes els professors s'hi passen 6 hores al dia, jugant amb els nens i fent classes de mitja hora, en el meu cas només faig classes de mitja hora a tres grups cada dia (grup d'abans de primària, dos grups de grans, mitjans i petits). Cada dia tres classes diferents.


Els d'abans de primària tenen 7 i 6 anys, els grans 6 i 5, mitjans 4 i 3 i els més petits tenen 2 anys i 1 any i mig. Els més petits va ser el grup més difícil d'adaptar-me, són 10 infants i alguns em tenien por i tot, actualment ja només em té por una nena. De fet, els petits són els més difícils perquè gairebé no parlen ni en xinès i els costa bastant de repetir algunes paraules. Ah! un fet curiós és que a la xina compten els mesos des que la mare està embarassada, així que compten els 9 mesos d'abans de nèixer com a mesos viscuts.


Aquí, crec que les escoles treballen de forma molt diferent. Hi ha infants que són massa petits per començar a aprendre anglès i la majoria de grups només repeteixen els sons, de manera que no saben què estan dient. Per exemple alguna vegada els pregunto: how is the weather today? (quin temps fa?) i em responen: I'm fine, thank you (estic bé, gràcies). Són massa petits per començar a aprendre anglès, però pot ser un bon mètode com a introducció a l'idioma, s'haurà de veure en un futur què és el que poden fer.


Tot i el procès d'adaptació, m'han anat canviant coses cada vegada i sempre em trobaven que feia alguna cosa malament. Al final ja no sabia gaire com fer-ho perquè cada dia em corregien alguna cosa i quan la corregia em deien que ho fes de la manera que ho feia abans. Vaig acabar que no sabia gaire com fer-ho, però al final vaig anar seguint les seves indicacions i adaptant-me com podia a cada canvi i ara sembla que estan contents amb la meva feina i amb com la faig.


diumenge, 27 d’octubre del 2013

Barça - Madrid

Mirar el barça des d'un país estranger a vegades pot resultar tot un repte. Des de la Xina és molt molt difícil, però gràcies a catalunya ràdio des d'internet i a la imatge una mica deplorable d'un enllaç de rojadirecta vaig poder seguir el partit bastant bé, amb alguna interrupció.

El pitjor va ser la diferència horària. Per sort, com que jugaven a les 6 de la tarda a Catalunya aquí éren les 12h de la nit. El partit va acabar a les 2 de la matinada i ja se'm tancaven els ulls.

Tot i això, el partit va ser emocionant. El primer gol de Neymar va ser increïble, però el millor va ser el segon, d'Alexis. I el gol del Madrid, que va fer a l'últim minut de partit va ser el de consolació.


 He de dir que em vaig emocionar al veure l'estelada que onejava a la graderia i el mural gegant del principi del partit.

Shenyang

 Després d'estar dues setmanes a Tianjin fent el procès d'aprenentatge per ensenyar anglès a les escoles bressol em van portar a Shenyang, on estic treballant actualment. Faig classes d'anglès als infants de l'escola bressol Fuwa Kindergarten.

El primer cap de setmana vaig aprofitar per descobrir la ciutat i fer una mica de turisme. El primer que volia fer era veure i visitar el palau imperial de Shenyang. És curiós perquè hi ha molta barreja de cultura xinesa: al centre de la ciutat hi ha un carrer molt llarg, ple de botigues, ple de gent i que per descomptat es veu molt modern comparat amb el palau. 


Just paral·lel a aquest carrer hi ha el palau imperial on, com he dit, és tot molt més tradicional.
El palau imperial és una estructura gegant, on hi ha molts edificis de l'arquitectura típica de Xina, que havia pogut veure a qualsevol guia de turisme. Veure-ho en primera persona és impressionant, alguns edificis són molt alts i tenen moltes plantes. A més a l'interior s'hi poden veure trons, dibuixos i caligrafia xinesa, antigues armadures i armes que utilitzaven els guerrers del palau (arcs i fletxes sobretot) i gerros decoratius xinesos.
















Per conèixer-me una mica més

Aquest, és un blog destinat a explicar la meva experiència a la Xina. Em dic Marc, tinc 23 anys i vaig nèixer a Berga (Barcelona) el 29 de maig del 1990. El juny d'aquest any 2013 vaig acabar la carrera de Traducció i Interpretació a la Universitat de Vic. Fa dos mesos vaig rebre una oferta de treball com a professor d'anglès a nens d'escola bressol a la Xina. Després de molta deliberació vaig decidir acceptar la feina i començar aquesta aventura i aquesta experiència que sens dubte està resultant inoblidable. Per això m'agradaria compartir-la amb tothom qui vulgui. Benvinguts al meu blog