Bon profit!

 Un dels aspectes que em preocupava per venir a la Xina era la cuina, qui em coneix sap que sóc una mica primmirat a l'hora de triar el menjar. Però resulta que el menjar d'aquí és boníssim! Això sí, si no t'agrada el picant, no vagis a la Xina, gairebé tot el que mengen pica. Encara suo a cada bastonada de noodles, que són una mena d'espaguetis. Dic bastonada perquè aquí no es pot dir cullerada, mengen amb els típics bastonets que hem pogut veure a qualsevol lloc

 La meva especialitat a la cuina és aquesta combinació de truita i tomàquet, que em van ensenyar a cuinar la segona setmana a Shenyang. 

Aprendre a menjar amb bastonets també va ser tota una aventura, els xinesos de l'empresa em veien a menjar i jo em pensava que agafava bé els bastonets però sempre em donàven indicacions per agafar-los millor

Gairebé tots els plats que fan són arròs o noodles, el que canvien és amb el que ho barregen. La veritat és que tot està molt bo

Temps per viatjar: Pequín

Com sempre, quan es va a un país estranger a treballar, hi ha d'haver temps per viatjar una mica i descobrir el país. El primer viatge que vaig fer, juntament amb quatre professors més que fan el mateix que jo i que són d'Espanya, va ser a Pequín. Vam anar-hi en tren des de Shenyang i vam tardar 5 hores.

La ciutat és molt gran i per descomptat no la vam veure tota, ens van quedar moltes coses per visitar: El palau d'estiu, les tombes Ming o la Gran Muralla Xinesa. El dissabte va fer mal temps, estava tapat i hi havia molta boira. Diumenge estava més serè però no vam tenir temps de veure res, ja vam haver d'agafar el tren aviat.

Pequín té al voltant de 18.000.000 habitants. És la capital de la Xina i el nom en xinès (Beijing) significa "capital del nord".

Vam anar a la Plaça més famosa de Pequín, la Plaça de Tian'anmen. És el centre de la ciutat i un símbol polític, on es troba la tomba de Mao ZeDong i el Museu Nacional.

Allà vam veure el Temple Imperial o Ciutat Prohibida des de fora (ens vam reservar entrar-hi per la pròxima vegada).

Després vam anar al Temple del Cel o Temple del Sol, on l'Emperador celebava cerimònies religioses, sobretot sacrificis pel Sol (d'aquí el nom del Temple).

Sala de l'Oració per la bona collita

La "Sala de l'Oració per la bona collita" és l'edifici arrodonit més gran que hi ha a la Xina, fa 19 metres d'alçada i 15,6 metres de diàmetre. Es va constuir amb la tècnica de contrucció tradicional de fusta. És d'un alt nivell artesanal. La seqüència numèrica que conté la sala és idèntica al concepte de temps que reflecteix el que pensaven els astrònoms de l'antiga Xina, i dóna a entendre que la sala és una combinació perfecta de l'art de l'espai i el temps i el model d'arquitectura xinesa (famós per les seves arts plàstiques tan boniques, el procès de construcció i la detallada decoració). 

És una sala sagrada on els Emperadors de les dinasties Ming i Qing portaven a terme les cerimònies de veneració del cel i les oracions cada primer mes lunar. 

És un símbol arquitectònic que mostra l'esplèndida història i cultura xineses.

Altar circular

L'altar ciruclar o altar del cel és una construcció que està unida amb la Sala de l'Oració per la bona collita mitjançant un camí de pedra de més de 350 metres de llargada. Es va constuir el 1530.

El model arquitectònic de les cases és el siheyuan, consisteix en un conjunt quadrat amb habitacions que tanquel un pati central. En aquest pati i hi ha algun arbre, plantes en testos o un aquari.

Hostal: Three legged frog

L'estada a Pequín només va ser d'un cap de setmana però ens vam quedar amb ganes de tornar-hi i seguir descobrint més la ciutat. Segurament hi tornarem algun cap de setmana el mes que ve, encara no havia marxat però ja tenia ganes de tornar-hi.

Més classes a l'escola bressol

A l'escola bressol cada dia s'aprenen coses noves. Tant els infants com jo. Aquesta setmana els més petits (entre 1 i 2 anys) feien el tema de les fruites, aprenien apple, pear, banana, peach i orange. Paraules senzilles però que per nens d'aquesta edat són complicades de recordar.










A més, al tema anterior havien après algun animal com ara bear, dog, cat i alguna vegada confonien pear i bear. Però al final, amb més o menys esforç han aconseguit pronunciar bé totes les fruites.

Aprendre que un infant tan petit pugui aprendre totes aquestes paraules ha estat una bona lliçó per mi. Veure que aquests nens i nenes tan petits poden pronunciar aquestes paraules i reconèixer les coses que els dic a la seva última classe de la setmana provoca una gran satisfacció.

Poder veure i contribuir a l'aprenentatge de nens tan petits està sent una experiència inoblidable i molt recompensant. M'ho passo molt bé a les classes i els infants també sembla que s'ho estiguin passant molt bé amb mi.

A l'escola bressol

Les primeres setmanes a l'escola van ser dures, els professors no estaven convençuts de que ho fes com ho havia de fer o com esperaven que ho fes. Aquí no tenen en compte el procès d'adaptació, havia anat primer a Tianjin a fer les dues setmanes de preparació, veient com altres professors ensenyaven als infants i llavors em van portar a Shenyang, 6 hores lluny de Tianjin amb cotxe. Encara no estava del tot situat.

Realment, aquí cada escola bressol és un món i totes funcionen diferent. A algunes els professors s'hi passen 6 hores al dia, jugant amb els nens i fent classes de mitja hora, en el meu cas només faig classes de mitja hora a tres grups cada dia (grup d'abans de primària, dos grups de grans, mitjans i petits). Cada dia tres classes diferents.

Els d'abans de primària tenen 7 i 6 anys, els grans 6 i 5, mitjans 4 i 3 i els més petits tenen 2 anys i 1 any i mig. Els més petits va ser el grup més difícil d'adaptar-me, són 10 infants i alguns em tenien por i tot, actualment ja només em té por una nena. De fet, els petits són els més difícils perquè gairebé no parlen ni en xinès i els costa bastant de repetir algunes paraules. Ah! un fet curiós és que a la xina compten els mesos des que la mare està embarassada, així que compten els 9 mesos d'abans de nèixer com a mesos viscuts.

Aquí, crec que les escoles treballen de forma molt diferent. Hi ha infants que són massa petits per començar a aprendre anglès i la majoria de grups només repeteixen els sons, de manera que no saben què estan dient. Per exemple alguna vegada els pregunto: how is the weather today? (quin temps fa?) i em responen: I'm fine, thank you (estic bé, gràcies). Són massa petits per començar a aprendre anglès, però pot ser un bon mètode com a introducció a l'idioma, s'haurà de veure en un futur què és el que poden fer.

Tot i el procès d'adaptació, m'han anat canviant coses cada vegada i sempre em trobaven que feia alguna cosa malament. Al final ja no sabia gaire com fer-ho perquè cada dia em corregien alguna cosa i quan la corregia em deien que ho fes de la manera que ho feia abans. Vaig acabar que no sabia gaire com fer-ho, però al final vaig anar seguint les seves indicacions i adaptant-me com podia a cada canvi i ara sembla que estan contents amb la meva feina i amb com la faig.

Barça - Madrid

Mirar el barça des d'un país estranger a vegades pot resultar tot un repte. Des de la Xina és molt molt difícil, però gràcies a catalunya ràdio des d'internet i a la imatge una mica deplorable d'un enllaç de rojadirecta vaig poder seguir el partit bastant bé, amb alguna interrupció.

El pitjor va ser la diferència horària. Per sort, com que jugaven a les 6 de la tarda a Catalunya aquí éren les 12h de la nit. El partit va acabar a les 2 de la matinada i ja se'm tancaven els ulls.

Tot i això, el partit va ser emocionant. El primer gol de Neymar va ser increïble, però el millor va ser el segon, d'Alexis. I el gol del Madrid, que va fer a l'últim minut de partit va ser el de consolació.

 He de dir que em vaig emocionar al veure l'estelada que onejava a la graderia i el mural gegant del principi del partit.

Shenyang

 Després d'estar dues setmanes a Tianjin fent el procès d'aprenentatge per ensenyar anglès a les escoles bressol em van portar a Shenyang, on estic treballant actualment. Faig classes d'anglès als infants de l'escola bressol Fuwa Kindergarten.

El primer cap de setmana vaig aprofitar per descobrir la ciutat i fer una mica de turisme. El primer que volia fer era veure i visitar el palau imperial de Shenyang. És curiós perquè hi ha molta barreja de cultura xinesa: al centre de la ciutat hi ha un carrer molt llarg, ple de botigues, ple de gent i que per descomptat es veu molt modern comparat amb el palau. 

Just paral·lel a aquest carrer hi ha el palau imperial on, com he dit, és tot molt més tradicional.

El palau imperial és una estructura gegant, on hi ha molts edificis de l'arquitectura típica de Xina, que havia pogut veure a qualsevol guia de turisme. Veure-ho en primera persona és impressionant, alguns edificis són molt alts i tenen moltes plantes. A més a l'interior s'hi poden veure trons, dibuixos i caligrafia xinesa, antigues armadures i armes que utilitzaven els guerrers del palau (arcs i fletxes sobretot) i gerros decoratius xinesos.

Per conèixer-me una mica més

Aquest, és un blog destinat a explicar la meva experiència a la Xina. Em dic Marc, tinc 23 anys i vaig nèixer a Berga (Barcelona) el 29 de maig del 1990. El juny d'aquest any 2013 vaig acabar la carrera de Traducció i Interpretació a la Universitat de Vic. Fa dos mesos vaig rebre una oferta de treball com a professor d'anglès a nens d'escola bressol a la Xina. Després de molta deliberació vaig decidir acceptar la feina i començar aquesta aventura i aquesta experiència que sens dubte està resultant inoblidable. Per això m'agradaria compartir-la amb tothom qui vulgui. Benvinguts al meu blog